Malerei mit Kalkül – Catalan

MALEREI MIT KALKÜL

La mostra “MalereimitKalkül” (“pintura amb càlcul”, també traduït per “pintura amb mètode”) del comissari Rainer Fuchs al Mumok de Viena amb peces de la pròpia col·lecció del museu, construeix un nou relat de la pintura abstracta de les dècades dels 50, 60 i 70com un procés en el es van produint un seguit de rupturesrespecte a la tradició mentre s’introdueixen nous mitjans que s’incorporen a la pintura.

La mostra parteix de les aportacions “clàssiques” de Josef Albers (1888-1876) qui elaborà l’ambiciós projecte de la màxima experimentació del color sense sortir mai del format del quadrat, afirmant que “No hi ha mai una sola solució per a una qüestió estètica”, d’AdReihhardt (1913-1967) molt aviat  allunyat del lirisme de l’expressionisme abstracte i interessat per les formes geomètriques amb composicions de paletes molt reduïdes fins arribar a les superfícies monocromàtiques) o els “Shapedcanvases” de Franz Stella  (1936),  camps de color retallats, les vores dels quals coincideixen amb els límits del llenç. Moltes de les qüestions que plantejaren aquests artistes serien després bàsiques per entendre els postulats del minimalisme o l’op-art posterior.

A la mostra hi ha la presència -obligada- d’artistes austríacs  que formen part de la col·lecció del museu però cal de dir que la tria és acertada:l’obra de Marc Adrian, 1930-2008 que fou l’únic austríac que participà en la llegendària exposició d’op-art “TheResponsiveEye” al 1965 al MoMA de Nova York,  no només te relació amb moltes formes d’art concret i geomètric, ell també va ser pioner en les primeres experimentacions amb l’ordinador com a eina artística. La seva obra, molt versàtil i de molta bellesa plàstica, s’estén al camp de la pintura, de l’escultura, del cinema i la fotografia a part d’una extensa aportació teòrica i de pensament.

També es presenta a la mostra la versàtil obra d’Helga Philipp que va ser docent a l’àmbit de l’Acadèmia a Viena i allà va ser una de les protagonistes del debat estètic que s’enfrontava a les tendències expressives-subjectives que dominaven l’escena artística als anys 60. Molts artistes de les generacions següents reconeixen encara avui la influència teòrica i pràctica de l’obra d’Helga Philipp (1939-2002)  i en els darrers anys s’està reconeixen la seva importància més enllà de l’àmbit acadèmic.

Però la contribució més original de la exposició son les tendències neo-concretes que es desenvolupen a altres països de l’Europa Central a partir de la dècada dels 60, quan  els artistes gaudeixen, tal com explica el comissari de l’exposició, “de la liberalització post-estalinista” i que es posicionen, si més no, com alternativa al llavors art oficial.  De tots aquests territoris -hereus d’una rica tradició constructivista anterior a la Gran Guerra- hi ha una magnífica representació de molts bons artistes que posen en evidència que malgrat la situació política no existí un aïllament ni en l’art ni en el pensament respecte a les corrents internacionals.  Destaquen, entre un bon nombre d’artistes representats, el polonès HenrykStazewski (1894-1988) qui col·laboraria als anys 60 amb el grup a París Cercle et Carré, interessat en l’ús de codis geomètrics-matemàtics a les seves composicions entre la pintura i l’objecte.L’eslovac JúliusKoller(1939-2007) que inventa Anti-happening on descontextualitza  i “de-subjectivitza” símbols amb significats específics per emplaçar-los en nous contexts i que irònicament poden ser llegits com un nou llenguatge formal, o l’hongaresa DóraMaurer (1937), artista visual l’obra de la qual engloba pintura, objectes, fotografies i film. Maura és també curadora d’exposicions, docent i artífex d’OSAS, xarxa d’artistes i experts vinculats a l’art concret i geomètric. De DóraMaurer s’ha presentat recentment una exposició antològica seva a la WhiteCube de Londres (2016)

Exposició “MalereimitKalkul” al MUMOK, Viena fins el 5 de maig, 2019

Publicat online a Bonart.cat febrer, 2019