La col.lecció Verbund al MUMOK – Catalan

Prop de tres-centes obres –totes vinculades a l’art feminista- i que formen part la col·lecció de la companyia hidroelèctrica austríaca Verbund (Verbund AG), es presenten per primera vegada en un context museístic a Viena (MUMOK).

De quaranta-vuit nacionalitats diferents, amb una notable presència germànica, aquestes artistes nascudes en el període entre 1930 i 1960 formen,en paraules de la comissària de l’exposició Gabriele Schor, una veritable “avantguarda feminista”. I sota aquest terme, que és el que dóna títol a l’exposició, es presenten obres molt diverses però que reivindiquen un objectiu comú semblant al que reivindicaven els “ismes” històrics en el seu moment: una voluntat de ruptura amb les idees tradicionals i els cànons fins llavors establerts.

A partir dels anys 60 i sobretot durant els anys 70, la dona, fins llavors present com a objecte de representació de l’obra d’art, passa a ser subjecte i protagonista del procés artístic, reflex de la seva progressiva participació activa a l’espai públic. A l’exposició queda reflectida la representació del cos femení -associat tradicionalment des de la mirada masculina- a l’ideal de bellesa, de l’erotisme, la virginitat o la maternitat- que aquí es converteix en una arma clau per a donar un gir radical tot un imaginari fins llavors establert. També cal destacar a la exposició una marcada preferència pels llenguatges artístics més versàtils i experimentals. Com explica la comissària de l’exposició, les artistes volgueren allunyar-se de gèneres tradicionals com la pintura per a dirigir-se a mitjans històricament menys predeterminats, com bé ho reflecteixen les experiències artístiques de la cubana Ana Mendieta, -una combinació entre Body-Art, Land-Art i Performance- o les experimentacions post-modernes de la francesa Orlan amb el propi cos.

D’aquestes característiques i entre les imatges fotogràfiques més representatives de la exposició destaca la de l’artista austríaca VALIE EXPORT, Aktionshose; Genital Panik (1969): un retrat frontal de l’artista seguda amb una metralleta a la mà i vestida amb uns pantalons esquinçats a l’entrecuix ensenyant el seu sexe; una imatge molt potent carregada de sentits que no són sempre unívocs: ens mostra el seu sexe com una arma? es defensa amb aquesta arma o amb la metralleta? ens ensenya el caràcter fàl·lic que tradicionalment s’atribueix a aquesta? Per contrast, l’autoretrat de l’artista alemanya Renate Eisenegger (1949) amb la cara pintada de pigment blanc com una màscara d’un rol imposat, i planxant, planxant el terra. Una imatge absurda i surrealista que genera, en contraposició, significats més subtils: la submissió d’un rol imposat, l’alienament en l’espai domèstic ,l’aplanament del desig…

Publicat online a Bonart.cat juny 2017